Potser la incursió de Sloterdijk a Espanya s'ha fet notar amb més força després de la publicació de la seva trilogia "Esferes": "Bimbolles", (1998), "Globus" (1999) i "Escumes"(2004), que no són altra cosa que tractats del que podríem anomenar "fenomenologia esferològica". El punt de partida de l'autor és que l'ésser humà viu sempre en un espai animat i experimentat, conformat per esferes, un espai gens neutre, que no és més que un receptacle en el qual estam immersos, i que abasta des de la nostra més propera intimitat fins a la llunyania còsmica. L'objectiu fonamental que pretén és provar que el "ser-en-esferes" (és a dir, amb matisos, l'ésser-en-el-món heideggerià) és la relació fonamental per a l'ésser humà, una relació que ha d'afirmar i reconstruir en cada moment davant dels conflictes que el tupen des de Fora (des de les exterioritats que exhalen una fredó per la qual els homes no estan preparats). Habitar consisteix bàsicament en "formar esferes, creacions espacials, sistèmic-immunològicament afectives, pels éssers estàtics damunt dels quals opera l'exterior ".
El primer volum, "Bimbolles", tracta del que anomena unitats microesfèriques que constitueixen els aspectes més íntims dins de cada ésser humà i dins de les relacions dels éssers humans entre si. No som més que éssers intercedits que provenim d'un espai interior íntim i per tant, més tard o d'hora, estem destinats a crear els nostres propis espais per buscar aixopluc davant l´ exteriorització a la qual som llançats. Mai estem sols, formam part d'una intimitat consubjetiva, que Sloterdijk descriu amb un llenguatge metafòric, construint una mena de narració poètica, seguint així la tendència actual d'equiparar poesia amb metafísica, mitjançant la qual relata els "sostres de volta," o relacions que la configuren . Descriu, d'aquesta manera: 1 .- la subjectivitat cardial (relació entre cors), 2 .- l'esfera interfacial (relació entre rostres), 3 .- la posició amniòtica del fetus (ginecologia de la mare com receptacle primari), 4. - el desdoblament placental (els naixements són sempre de dos, després del nadó sempre hi ha un segon en forma de placenta), 5 .- les figures culturals de la doble ànima, 6 .- l'evocació psicoacústica del jo-mateix i, 7. - la relació entre Déu i l'ànima. En tots aquests espais íntims no sempre predomina l'harmonia, sinó que apareixen sovint conflictes, crisis i catàstrofes que cal intentar superar.
El viatge per totes aquestes esferes va farcida d'una enorme erudició històrica-artística, acompanyant les seves disquisicions filosòfiques amb constants referències a grans pensadors (Plató, Aristòtil, Ficino, Nietzsche o Heidegger figuren entre els principals), il.lustrant les seves paraules amb una passeig per la medicina, la religió, la psicologia, l'antropologia, la literatura (especialment la poesia), la música, l'escultura i, principalment la pintura, en la qual obres de tots els temps i de signe divers serveixen com a base il.lustrativa per a la seva esferologia.
Encara que sembla que Sloterdijk dóna més del que ofereix, en part per una gran habilitat per a l'escriptura elegant i atraient, i que a primera vista, el seu pensament no deixa de ser una manera més de reblar el clau de la fenomenologia clàssica, és, almenys aquest primer volum, una obra recomanable, no només per als fenomenòlegs, sinó també per tots aquells que se senten atrets pel pensament postmodern (en la línia, per exemple d'en Bauman i la seva "modernitat líquida" o "el pensament feble" d´en Vattimo, entre d'altres), per l'estètica com a opció explicativa de l'esdevenir humà o per la psicologia social especulativa al servei de la recerca de respostes per a una de les preguntes fonamentals de la filosofia “on som quan som al món?”
Una escriptura elegant i atraïent supòs que similar a la de Sloterdijk... Interessant!
ResponElimina